Resultats de la cerca

Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…

Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…

Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…

Situació Aspecte que oferien les ruïnes l’estiu de l’any 1984 E Carreras A l’indret del coll de les Guatlles o de ses Guatlles, en un replà enlairat a la part superior del vessant oriental del Puig Alt Gran, a tramuntana del collet que dóna nom al paratge i de la capçalera de la riera de Jonquet, hi ha els vestigis d’un “casal” o vell edifici molt enrunat Les ruïnes es troben prop del límit entre els termes municipals de Cadaqués i de Port de la Selva, dins aquest darrer uns 25 m a llevant hi ha una fita Mapa 259M781 Situació 31TEG218856 Dos camins antics, avui força perduts en alguns trams,…

Situació Restes d’una de les construccions que formaven el castell, de la qual foren arrencats els carreus exteriors ECSA - JJ Menchón El castell és situat al cim d’un serrat rocós, a l’oest de la població El poble és a la part alta de la vall solcada pel riu de Milans Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Hem de seguir la carretera local TV-7004 que va de Vimbodí cap a Vallclara i Vilanova de Prades El castell és a la part occidental del poble i resta envoltat d’habitatges moderns JBM Història La primera referència documental del lloc de Vallclara és de l’any 1152, que el comte Ramon Berenguer…

Situació Castell situat al cim d’un turó, a 1 200 m d’altitud, damunt de la confluència del riu Escrita, de la vall d’Espot amb la Noguera Pallaresa Mapa 33-9181 Situació 31TCH472153 Planta del castell, a escala 1400, en la qual es posa de manifest l’amplitud i la disposició del recinte J Bolòs Seguint la carretera d’Espot, uns 2 km abans d’arribar a aquesta població i molt poc abans del trencall del càmping de la Mola, cal agafar un camí carreter que travessa el riu Escrita i, seguint pel mig del bosc, arriba als prats de la Borda del Terrissaire Del costat esquerre d’aquesta construcció…

Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…

Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…

Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall…

Situació Turó de Gebut, on hi ha les escasses restes del castell a dalt, i angle sud-est de l’antiga fortificació, que en constitueix el sector més visible ECSA-JI Rodríguez / ECSA-JBolòs Les ruïnes del castell de Gebut són situades al cim d’un turó que s’alça a uns 300 m al nord-est del tossal on hi ha el poblat ibèric de Gebut Resta a mig camí dels pobles de Soses i d’Aitona, sobre les terrasses del riberal del riu Segre El poble de Gebut s’estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia Mapa 31-15 387…