Resultats de la cerca

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou substituït per JM Albert

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els…

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases,…

Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït…

Es crià a Ohio i s’inicià amb bandes locals com a trompetista, per a les quals també realitzà arranjaments El 1933 entrà a l’orquestra de Jimmie Lunceford, on romangué fins el 1939, escrivint gran part dels arranjaments i com a trompetista Simultàniament feu arranjaments per a Benny Goodman, i més tard per a Tommy Dorsey Posteriorment treballà com a director musical per a diverses companyies discogràfiques, dirigint orquestres d’estudi Al final dels anys seixanta reprengué la trompeta i formà un nonet que treballà fins entrats els anys vuitanta La importància de Sy Oliver, que…

Estudià cant a Frankfurt, on fou deixebla d’A Kohmann Debutà el 1920 a Heilbronn amb Undine , d’A Lortzing Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’Aquisgrà 1922-28 i de Hannover 1928-33 Després d’un any a Dresden, ingressà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el moment de la seva retirada dels escenaris 1957 El 1936 debutà al Covent Garden de Londres interpretant l’Eva d' Els mestres cantaires de Nuremberg , i hi tornà en temporades successives amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart i R Wagner El seu repertori inclogué ocasionalment personatges d’òperes de…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses…

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de…