Resultats de la cerca

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat

Inaugurada el 1932, s’installà al denominat Aeròdrom del Prat, on també convivien l’Aviació Militar, l’Aeroclub Popular i l’Aeroclub de Barcelona Els socis dels dos últims clubs arribaren a un acord de collaboració amb l’escola per a participar en diverses activitats d’aviació, que foren especialment vols gratuïts als socis i beques de pilot Posteriorment seguí collaborant amb el nou Aeroclub Popular de Barcelona Desaparegué el 1936

Fou construït amb caràcter temporal per albergar les proves de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Era situat en un solar prop del pavelló de la Vall d’Hebron D’altra banda, la part permanent del projecte i que seguí dempeus, inclogué dos camps de futbol, un camp de rugbi i una àrea de serveis annexa, installacions conegudes com a Ciutat Esportiva Vall d’Hebron la Teixonera

S’inicià al Club Natació Barcelona, i també competí pel Club Natació Montjuïc Entrenà amb tècnics com Joan Ferri, Carles Adern, Bas Jan Stam, Paul Wildeboer, Joan Fortuny i Miquel Torres Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure, 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils, i d’Espanya en ambdós relleus També guanyà una Copa Nadal Després de retirar-se el 1986, seguí com a jugadora de waterpolo

Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme

Deixeble de JMongrell a València Pensionat, anà a Roma amb Vicent Navarro 1912 Novament a València 1916, seguí el seu mestre a Barcelona, on es presentà amb una exposició a la Sala Parés el 1918 Bon miniaturista i pintor de gènere a l’estil sorollesc, fou un dels millors conreadors del retrat del seu temps galeria de presidents de la diputació provincial de Barcelona Fou acadèmic de Sant Carles