Resultats de la cerca

Aplegà una important collecció d’ocells, la millor de Catalunya, cedida després al Museu de Zoologia de Barcelona, que serví de base per a la secció d’ocells d’aquesta institució Fou president 1908 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat Protectora d’Animals i Plantes i de la Comissió Protectora d’Ocells És autor del llibre de divulgació Els aucells més útils a l’agricultura de Catalunya 1902 i de la sèrie d’opuscles Nostres Bèsties Escriví també diversos llibres de poesia

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en ‘unitat operativa’ dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en crear-se l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia

Organitzada per l’ISS-l’Hospitalet i la Fundació Pere Suñé, té el suport de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs L’any 2009 hi participà Oscar Pistorius, primer atleta discapacitat que participà en uns Jocs Olímpics El 2011 esdevingué per primera vegada una prova puntuable per al Campionat del Món i el 2012 serví per a establir la marca espanyola per a participar en els Jocs Paralímpics de Londres 2012

De titularitat municipal, fou fundat el 1992 i anteriorment serví com a gimnàs per als atletes dels Jocs Olímpics Disposa d’unes installacions de més de 7000 m 2 , entre les quals hi ha una sala de fitnes, dues sales d’activitats dirigides, sala d’aeròbic amb bicicleta, piscina coberta, set pistes de pàdel i un camp de pràctiques de golf Organitza lligues de pàdel, de futbol sala i de bàsquet La secció de pàdel té una escola d’iniciació i el club és una de les seus del Campionat de Catalunya

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

És limitada per dues grans torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives Del 1586 al 1892 serví de presó Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta En 1937-38 acollí una part important de les obres d’art del Museo del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra

L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació…