Resultats de la cerca
Es mostren 5052 resultats
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
coprinàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra o molt fosca, amb tonalitat purpúria, de barret sovint cònic o ogival i làmines, en molts casos, deliqüescents ( Coprinus
).
Viuen sobre sòls humífers, femta, etc coprinàcies més destacades Coprinus sp bolet de femer, pixacà, coprí Coprinus comatus bolet de tinta Panaeolus sp paneolus
bàlec
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, densament ramificat d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i flors grogues i petites.
Viu sobre sòls silicis a l’alta muntanya de l’Europa occidental, al matollar de bàlec i ginebró És molt freqüent als Pirineus catalans
Participació en la fundació d’un nou Estat Català
La majoria de les JEREC participa en la fundació d’un nou Estat Català, al qual s’incorporaran al juliol Nosaltres Sols i el PNC
Fundació, a París, del Front Nacional de Catalunya
A París, militants de diverses organitzacions —EC, Nosaltres Sols, PNC, ERC i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya— funden el Front Nacional de Catalunya
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
tamarigar
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada principalment per tamarius.
Es fa en terrenys prop de la mar i a les vores de corrents d’aigua de terra baixa, sobre sòls més o menys salins
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
arç groc
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les eleagnàcies, fortament espinós, de fulles estretament lanceolades, flors verdoses i fruits de color de taronja.
Difós per l’Europa temperada i per l’Àsia occidental, és emprat per tal d’afermar sòls esllavissadissos No es fa espontàniament als Països Catalans