Resultats de la cerca

Es casà 1284 amb el futur rei de França Felip IV Felip I de Navarra

El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals com catifes,…

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa…

Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb VHugo i el…

Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…

Fou un dels fundadors, l’any 1944, de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, del qual fou posteriorment director 1962-71, i dirigí la Divisió de Població de Nacions Unides 1953-62 Des del 1971 fou director del Committee for International Cooperation in National Research in Demography CICRED, també a París Millorà l’anàlisi de la fecunditat i la comprensió dels seus determinants Mesure de la Fécondité des Populations , 1950 amb la incorporació de l’ordre de naixement com una variable Fou un dels principals introductors del concepte de població quasiestable Stable, Semi-…

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada, tanmateix, del…

Economista i historiador francès, influït per l’escola històrica alemanya La seva obra més extensa és Histoire économique de la propriété, des salaires, des denrées et de tous les prix en général depuis l’an 1200 jusqu'à l’an 1800 1895, de dubtós rigor científic

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament…

Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69