Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Quinghai
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Victoria
Ciutat
Capital de la Colúmbia Britànica, a l’illa de Vancouver, Canadà.
Situada a l’extrem SW de l’illa, al fons de l’estret de Juan de Fuca, és el port més important de la costa del Pacífic canadenc, des d’on són exportats fusta, blat, ciment i pesca Té indústria naval i derivada de la fusta Centre d’ensenyament superior És seu episcopal Fundada el 1843, conserva l’aspecte de ciutat colonial, i pel clima, suau, és un centre important d’estiueig
Kaluga
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada 188 km al NW de Moscou, a la riba esquerra del riu Oka, és un nucli industrial construcció de màquines i d’aparells de precisió, indústries química i de la fusta que proporciona els 2/5 de la producció de l' oblast’ És un centre cultural i científic important Històricament és documentada des del 1371 sorgí com a fortalesa fronterera en els límits del SW de Moscòvia i hi destaquen alguns palaus del s XVII
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
Pafos
El port de Pafos, al sud-oest de l’illa de Xipre
© Corel Professional Photos
Capital del districte de Pafos, Xipre.
Port petit, situat a la part SW de l’illa, és un centre comercial important de fusta, vi i olives Hi ha indústria sedera A uns 15 km hi ha l’antiga ciutat homònima, nucli de població micènica i centre del culte a Afrodita, la qual, segons la llegenda, havia nascut a les seves riberes Santuari famós, tingué un temple, al voltant del qual han estat descobertes valuoses restes arqueològiques En època cristiana fou erigida en seu episcopal
Yalu
Riu
Riu de Corea del Nord (790 km).
Neix al mont Changbai, i fins a la desembocadura, a la badia de Sŏhan, a la mar Groga, aigua avall de Sinŭiju Corea i Andong Xina, corre en direcció general NE-SW, al llarg de la frontera entre Corea del Nord i la Xina Entre els seus afluents destaquen el Changjin, per l’esquerra Corea, i el Hun, per la dreta Xina És navegable en el curs inferior, i és aprofitat per a produir energia hidroelèctrica
badia d’Alcúdia
Badia
Badia, al NE de Mallorca, entre el cap de Menorca (Alcúdia) i el cap de Ferrutx (Artà).
La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termes municipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina