Resultats de la cerca
Es mostren 1609 resultats
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas
Aeronàutica
Centre estatal espanyol amb caràcter científic i tècnic dedicat a tasques d’estudi, desenvolupament, inspecció i normalització en temes aeroespacials.
Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…
Prestige

El Prestige pocs moments abans d’enfonsar-se
Petrolier que el 13 de novembre de 2002 naufragà davant les costes de Galícia, on abocà gran part del fuel que transportava, la qual cosa provocà una catàstrofe ecològica.
El vaixell, registrat a les Bahames, propietat d’una societat liberiana i operat per una naviliera grega, anava carregat amb unes 77000 tones de fuel El vessament, d’unes 63000 tones, fou conseqüència del trencament d’un dels tancs per causes no aclarides Sis dies després del naufragi, durant els quals navegà a la deriva, el vaixell es partí en dos i s’enfonsà a uns 3800 metres de profunditat i a uns 250 km de la costa gallega Fins el dia 22, que començaren les tasques de segellament, continuà el vessament de petroli La zona marítima i litoral afectada comprengué des del nord de…
Creu Roja Internacional
Medicina
Organització internacional de tipus humanitari fundada el 1863 per auxiliar els militars ferits en acte de guerra.
Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de guerra 1949, i…
Francisco Hargreaves
Música
Pianista i compositor argentí, un dels més importants del segle XIX.
Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers…
Johann Georg Lang
Música
Compositor alemany d’origen bohemi.
Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…
Pierre Colombo
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de…
Francisco Villoldo Bayó
Atletisme
Marxador.
Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, compaginà la competició amb tasques directives En Campionats de Catalunya de marxa en 30 km aconseguí dues medalles de plata 1954, 1956 i una de bronze 1955 En Campionats d’Espanya, i en la distància de 50 km, aconseguí dues segones posicions 1955, 1956 i una tercera 1958 Guanyà la medalla de bronze en 50 km marxa dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona 1958 Després de la seva mort, el club li dedicà un memorial de marxa atlètica, les dues primeres edicions del qual…
Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya
Esports aeris
Entitat cultural dedicada a la conservació i la difusió del patrimoni històric aeronàutic català.
Fundada el 1997, se centra en tasques de restauració i organitza exhibicions d’avions, exposicions gràfiques, conferències i activitats de caràcter educatiu El 2002 es fusionà amb l’Associació d’Amics de l’Aeronàutica Té la seu social a l’aeroport de Sabadell i disposa d’una delegació a Vilanova i la Geltrú, coneguda com a Centre Aeri, i una altra al Prat de Llobregat El 2010 tenia com a principal objectiu la construcció del Museu d’Aeronàutica de Catalunya Anualment atorga el premi Perfil d’Or Ha editat diversos llibres, entre els quals destaca Centenari de l’aviació 1903-2003…
Jesús Vicent García Pitarch
Futbol
Futbolista conegut com Suso García Pitarch.
Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu
Rafael Carrasco Guerra

Rafael Carrasco Guerra
Arxiu R. Carrasco
Ciclisme
Ciclista de carretera i director tècnic.
S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina