Resultats de la cerca

Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma 1885-90 i fou deixeble de Joan Mestre i Ricard Anckerman Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmeroli i Sorolla Fou professor d’art a Palma Conreà especialment el retrat, el paisatgisme i la natura morta, encara que algunes esglésies Mallorca, com l’església de Sant Julià de Campos, compten amb murals seus de temàtica religiosa d’excepcional qualitat

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923

Fundat el 1993, nasqué amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural En l’àmbit dels jocs tradicionals, impulsa estudis sobre el patrimoni etnològic i lúdic de Catalunya Collabora amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC en l’organització d’un postgrau en jocs tradicionals i organitza congressos sobre aquesta temàtica És membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

De família eclesiàstica, desenvolupà les tradicions de Gogol’ i de l’escola natural La seva temàtica es podria resumir en la rebellió de la plebs en contra de l’aristocràcia però el poble es conforma amb l’esperit petitburgès, que l’autor ataca i denigra Tota la seva obra té un to acusatori Obres Očerki bursy ‘Esbossos del seminari’, 1862-63 Brat i sestra ‘El germà i la germana’, publicat pòstumament, el 1864

La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Conegut sobretot en el decenni 1920-30 per una temàtica sensacionalista, les seves obres es caracteritzen per la recerca d’una visió noble de l’home davant el caos del món actual i per la simpatia amb què tracta el problema jueu Cal esmentar-ne especialment Caspar Hauser oder Die Trägheit des Herzens ‘Caspar Hauser o la desídia del cor’, 1908, Das Gänsemännchen ‘L’homenet dels ànecs’, 1915, Christian Wahnschaffe 1919 i Etzel Andergast 1931