Resultats de la cerca

Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví a “El Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930 Deixà inèdita la traducció d’ Els condemnats a mort de Claude Farrère

Treballà en els camps de la fonètica i la romanística, sobretot És autor de Nya vägar inom språkforskningen ‘Els nous camins de la lingüística’, 1959 i de Språket och manniskan ‘La llengua i l’home’, 1966, dels quals hi ha traducció castellana

Un jutge d’un jutjat contenciós administratiu d’Alacant exigeix a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un text escrit en català El jutge considera el text una "imposició" i un "atac directe", perquè segons ell valencià i català "no són coincidents"

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica

Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257 Formà part de la cort de l’infant Pere i després fou conseller i procurador d’Alfons II Aquest li encomanà 1287 que traduís al català una bíblia francesa deixà inacabada la traducció

Famós pare espiritual starets al mont Athos, fou el fundador del monestir de Neamţ, a Moldàvia La seva Dobrotol’ubije 1793, traducció de la Filocalia al paleoeslau, és a l’origen de tota la moderna espiritualitat monàstica russa centrada en la figura del starets

La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari

La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 —reproduïda de nou el 1912 per RMiquel i Planas— Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda 22 edicions fins el 1866

Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció…