Resultats de la cerca

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Membre del Club Natació Barcelona Fou dues vegades campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1971 i tres vegades de la Lliga de primera divisió 1971, 1972, 1975 En el període 1970-77 fou setanta-dues vegades internacional amb la selecció estatal i participà en els Jocs Mediterranis 1971, els Campionats del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1977 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits de bronze 1970 i d’or 1971

Fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB L’any 1983 fou campiona de Catalunya en individual, campiona d’Espanya júnior en individual i en dobles, campiona del Trofeu Comte de Godó en dobles mixtos amb David de Miguel i medalla d’or en els Jocs Mediterranis en dobles amb Anna Almansa L’any 1986 fou subcampiona d’Espanya en dobles amb Inmaculada Varas Fou en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per equips amb el RCTB Com a jugadora de pàdel guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya per equips

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà nou vegades la Lliga 1992-99, 2003 i cinc cops la Copa de la Reina 1997-2000, 2003 Entre els anys 1993 i 2004 fou 130 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, entre les quals participà en cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i en dos Campionats del Món 1998, 2003 De la federació espanyola té la medalla d’argent 1997 i d’or 1998 de serveis distingits, i de la federació catalana, la medalla al mèrit esportiu 2001

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

Nascut a la Barceloneta, impulsà totes les penyes i clubs de natació que es fundaren en aquest barri entre els anys 1916 i 1929 Amb el Club Natació Athlètic assolí els Campionats de Catalunya i d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure 1921 i participà en la primera Travessia del Port de Barcelona 1926 El 1929 cofundà el Barceloneta Amateur Club i n’esdevingué el primer entrenador Fou distingit amb la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1953 i la de serveis distingits, en categoria d’or, de la federació espanyola 1967

Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007