Resultats de la cerca

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i, des del 2016…

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector partidari de…

El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció es decantà…

C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat, però, víctima…

Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la publicació deixà d…

El 1945 creà amb la Compañía Sevillana de Electricidad i Hidroeléctrica Española l’empresa Saltos del Guadiana Construí la primera central nuclear de l’Estat espanyol, la de Zorita El 1970 es convertí en Unión Eléctrica El 1982 es fusionà amb Fuerzas Eléctricas del Noroeste —Fenosa— i prengué la denominació Unión Eléctrica Fenosa fins que el 2001 la canvià per l’actual Unión Fenosa Té centrals tèrmiques a conques fluvials, centrals tèrmiques de carbó, tèrmiques de fuel i tèrmiques d’energia nuclear Durant la dècada dels noranta diversificà la seva activitat dintre del sector energètic i…

De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà en la…

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de problemes iconològics…

Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà una casa de…