Resultats de la cerca
Es mostren 4898 resultats
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’…
Vicente Aleixandre
Vicente Aleixandre
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot del de Juan…
Pèire de Marca
Historiografia
Cristianisme
Política
Historiador, polític i eclesiàstic.
Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…
El ratpenat soprano
El ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus presenta un aspecte semblant al ratpenat comú P pipistrellus , però més petit Xavier Bayer L’espècie de ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus és el quiròpter més petit d’Europa, encara que té una mida i un aspecte molt similars al ratpenat comú P pipistrellus Fins fa pocs anys eren considerats una mateixa espècie És de color marronós, més clar a la panxa que a l’esquena Les orelles i el musell són foscos, potser una mica més clars que els del ratpenat comú En el cas del musell, cap a la banda dels ulls es va difuminant en tonalitats més…
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la…
El cicle triàsic a la Depressió de l’Ebre
Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca…
Torre de Santa Eugènia (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Mur encara notable d’aquesta antiga fortalesa, incorporada al mas modern de Santa Eugènia de la Torre, al qual ha donat nom ECSA – A Villaró La torre és situada en un serrat de la muntanya del Cogoll, en un dels turons que separen la vall de la Valira de la de Bellestar Es troba incorporada a la construcció moderna del mas de Santa Eugènia de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TCG712938 No hi ha cap pista que hi porti, només camins perdedors S’hi pot anar des de Bellestar, carenant des de les granges que hi ha darrere l’Escola de Capacitació Agrària Al capdamunt del primer serrat es…
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…