Resultats de la cerca

Educat a Oxford, anà més tard a Londres, on estudià dret Retirat al seu poble, exercí la medicina Pertanyent al grup dels poetes metafísics, la influència de GHerbert fou decisiva en l’evolució de la seva poesia, que es tornà profundament religiosa Cal destacar-ne Poems 1646, Silex scintillans 1650, Olor iscanus 1651 i Thalia rediviva 1678, i en prosa, The mount of Olives 1652 i Flores solitudinis 1654

Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar  

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Descendent del general Manuel de Llauder i de Camín Estudià dret i música amb M Negre a Barcelona, on fou un dels introductors del jazz Debutà com a pianista el 1929 i conreà el jazz simfònic En aquest gènere es destaca la seva Rapsodia sincopada 1961 per a piano i orquestra També féu música per a dibuixos animats i fou crític musical d' El Noticiero Universal , de Barcelona

Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu

Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat 1865-72 i secretari de la vila de Gràcia 1865-67 S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com El Correo Español , i publicà la revista El Consultor del Municipio y del Contribuyente El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges