Resultats de la cerca

S’inicià al Reus Ploms i completà la seva formació al Reus Deportiu Amb el primer equip roig-i-negre, entre el 1968 i el 1971, guanyà quatre Copes d’Europa, tres Lligues 1969, 1970, 1971 i dues Copes d’Espanya 1970, 1971 Posteriorment, jugà tres temporades al Patí Reus, una al Club Esportiu Noia i dues més al Club Patí Cambrils, en el qual es retirà

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió infantil de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona 1966 El 1967 entrà a la Residència Joaquim Blume i fou quatre vegades campió absolut de Catalunya de 200 m papallona estiu del 1968 i del 1973, hivern del 1969 i del 1971 i recordista absolut 1969 També fou campió absolut d’Espanya de 200 m papallona 1969 i recordista juvenil Fou vint-i-vuit vegades internacional per Espanya, cinc de les quals en categoria absoluta Pel que fa al waterpolo, guanyà tres Campionats de Catalunya 1969, 1973, 1974, un d’Espanya 1973 i tres vegades la Lliga 1970,…

El 1993 fou fundador i president del Bàdminton Club l’Ametlla del Vallès, club on també feu de tècnic Fou campió de Catalunya de veterans de més de 50 2007-08 Vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Bàdminton, ha estat organitzador de torneigs, activitats, rànquings, xerrades i conferències, i fou comissari de l’exposició del 25è aniversari de la federació catalana 2011

Davanter, jugà al Club Esportiu Cornellà dues temporades, abans de fitxar per les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga quan era júnior Posteriorment jugà al Club Esportiu Noia 1996-98, 2006-07, al Reus Deportiu 1998-2000, al Lleida Llista Blava 2000-04 i al SHUM Maçanet 2004-06, i la temporada 2007-08 retornà al Reus Conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa Intercontinental 2010, una Copa Continental 2010, una Copa de la CERS 1998, una Lliga 2011 i una Copa del Rei 1998 Amb la selecció catalana, es proclamà subcampió de la…

Començà a jugar amb deu anys al Club Nestlé de Barcelona Campió d’Espanya i internacional en les categories de base, amb disset anys aconseguí el seu primer títol espanyol absolut amb el Club 21, per equips Jugà també amb la Penya Solera, el 7 a 9 i el Calella, i acumulà setze títols de campió d’Espanya nou en dobles, sis per equips i un en mixtos, sis de Lliga, setze de campió de Catalunya cinc per equips, quatre en individual, quatre en mixtos i tres en dobles i set de campió de Barcelona Formà una de les millors parelles de dobles amb Josep Maria Palés, amb qui guanyà vuit…

Començà al Collegi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia i a divuit anys fitxà pel Club Esportiu Noia, club on transcorregué la seva carrera esportiva, i amb el qual guanyà una Copa del Rei 2008, fins el 2014, que fitxà pel CE Vendrell La temporada 2018-19 passà a jugar al Breganze italià, amb el qual assolí la Copa d’Itàlia 2019 Posteriorment jugà al CP Calafell 2020-21 i la temporada 2021-22 retornà al Noia Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà un Campionat d’Europa júnior 2006 i una Copa Llatina sub-23 2008, i amb Catalunya, la Copa…

Membre del Club Natació Barcelona, fou especialista de crol en proves de velocitat perllongada Guanyà dos títols de campió de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 1955, 1956 Com a waterpolista fou campió d’Espanya de primera categoria 1955 i internacional amb la selecció absoluta en una ocasió 1959

S’inicià al Cerdanyola Club d’Hoquei, passà a l’Hoquei Club Sentmenat i al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues OK Lligues 2005, 2006, una Copa del Rei 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006, una Copa d’Europa 2005, una Copa de la CERS 2006, dues Copes Continentals 2005, 2006 i una Copa Intercontinental 2006 Fou cedit a l’Alcoi i al Cerdanyola i, tot seguit, fitxà pel Club Patí Sitges, el Club Patí Vilafranca i el Hockey Club Liceo, en el qual jugà dues temporades i guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2012-13 retornà al…

Es formà al Cerdanyola Hoquei Club, equip en el qual desenvolupà tota la seva carrera com a davanter Formà part de la selecció espanyola, amb la qual conquerí la Copa de les Nacions de Montreux 1955 També jugà amb la selecció catalana universitària

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa d’…