Resultats de la cerca

Fou professor a Mòdena i París, on visqué durant molt de temps Són notables les seves recerques sobre els fluids, on donà a conèixer el tub que duu el seu nom venturi Estudià també els colors i els sons audibles

Fill de Ramon I de Montcada Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb Guillem Ramon de Montcada D’Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal

Volia una escola que donés al poble la llengua, la coherència de la raó, el sentit del valor del temps i la consciència de classe oprimida Entre d’altres obres, publicà Esperienze pastorali 1958 i Lettera a una professoressa 1967

Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori

Professor a Göteborg 1901 i a Uppsala 1916, tingué també càrrecs polítics 1905-17 Les seves obres més interessants tracten de la problemàtica mundial del seu temps i de les grans potències en presència Publicà una geografia de Suècia 1917

Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Huguet, vingut amb reforços el governador morí poc temps després en la retirada Fou una de les desfetes més greus dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa

Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Durant la guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella Fou lloctinent de València 1640 i del Principat 1641 Morí poc temps després, durant l’atac catalanofrancès a Tarragona Era casa amb Margarida Branciforte d’Àustria

Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet