Resultats de la cerca

Nebot del poeta Philippe Desportes , visqué des del 1605 a París, on portà una vida bohèmia, tot i que rebé una canongia a Chartres 1609 Creador de la sàtira realista, en la línia d’Horaci i Juvenal, publicà les seves Satyres 1608, que anà corregint i augmentant en successives reimpressions

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona

El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic

Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971

Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors

Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica