Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Emerenciana Wehrle de Lapeyra
Música
Cantant i pianista catalana, de nom de soltera Emerenciana Wehrle i Anfruns.
Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó
Otto Johannes Gombosi
Música
Musicòleg nord-americà d’origen hongarès.
Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles…
Francesc Cuesta i Gómez
Música
Compositor i pianista valencià.
Cec des de la infantesa, estudià música a la seva ciutat natal i tingué com a professor de piano Salvador Giner Malgrat la seva curta vida, aconseguí desenvolupar el seu talent creador, manifest en els diversos gèneres que conreà música vocal, de cambra, per a piano i també per a orquestra Entre les composicions orquestrals, destaquen Canción Valenciana 1919 i De la huerta valenciana Algunes de les seves obres s’estrenaren al Teatre Principal de València, amb l’Orquestra Simfònica de València, sorgida el 1916 Ja a la seva època fou molt valorat per la crítica, que destacà les…
August Wenzinger
Música
Violoncel·lista, violista de gamba i director suís.
Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la…
Radu Aldulescu
Música
Violoncel·lista i compositor romanès.
Estudià al Conservatori de Bucarest i debutà a la ràdio de la mateixa ciutat el 1941 A partir d’aleshores desenvolupà la seva carrera com a solista i com a membre integrant de formacions com l’Orquestra Filharmònica George Enescu de Bucarest 1950-64 o l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Establert des del 1969 a Itàlia, destacà igualment en el terreny de la música de cambra com a membre del Trio Roma 1972, amb els violinistes Salvatore Accardo i Luigi Bianchi Fou professor als conservatoris de Bucarest i París i feu cursos de perfeccionament a Santiago de…
David Ohanesian
Música
Baríton romanès.
Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades…
Ernst Kraus
Música
Tenor alemany.
Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant
Antoni Marchal Cuenca
Futbol sala
Entrenador de futbol sala.
Soci fundador del CF Athlètic Riudeperes 2005, s’inicià com a entrenador de categories inferiors el 1996 i destacà dirigint l’equip femení de la Universitat de Barcelona 2004-07 Ha entrenat el Capellades CEFSF, el Casa Alcalà CFS, el CFS Can Titó, el FSF Castelldefels i el FSF Manlleu També collaborà amb el FS Gironella a la divisió d’honor estatal 2005-06, fou segon entrenador del FS Martorell 2008 i quart classificat a la Copa d’Europa de clubs amb l’Sporting Alcalà Prat 2010 Des del 2009 és l’entrenador de la selecció catalana femenina, que aconseguí la medalla de bronze en el…
Francesc Xavier Marcet Mundo
Futbol
Futbolista.
Destacà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, i passà al Castelló i el Real Madrid 1948-50 Jugava d’interior i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on esdevingué un dels principals jugadors de la seva història, i disputà 154 partits de Lliga i marcà 63 gols Jugà tres partits amb la selecció estatal i marcà 2 gols Es retirà el 1957 Més endavant entrenà la selecció catalana i fou membre de la federació espanyola Llicenciat en dret i en ciències econòmiques, el 1978 creà la Fundació Marcet, dedicada a formar futbolistes i entrenadors, que té presència a més de…
Alberto Losada Alguacil
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011