Resultats de la cerca

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

És l’autor d’un llibre d’història en vers, Les vigiles de Charles VII 1492, i d' Arrêts d’amour , recull d’aventures galants, presentades en forma didàctica, de la qual obra Jean de La Fontaine imità l’estil

Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952  Chants and Litanies , 1963  Life Cycle , 1967  The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis musicològics…

És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…

Advocat i senador republicà, des del 1947 fou president del Comitè d’Activitats Antiamericanes i organitzador de la campanya anticomunista maccarthisme Les repercussions d’aquesta campanya en provocaren la destitució 1954

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…

La seva obra es caracteritza pel tractament permanent del fenomen de la incomunicació i les distorsions que produeix en els seus personatges, sempre immersos en dualitats estranyes El seu món literari és illimitat i amb freqüència apareixen escenes oníriques que produeixen un efecte torbador i complex Conreà la novella Los pequeños seres , 1959, Días de ceniza , 1963 La mala vida , 1968 Los pies de barro , 1973 Memorias de alta gracia , 1974 La casa del tiempo , 1985 El capitan Kid , 1989 i el conte Doble fondo , 1966 Difuntos, extraños y volátiles , 1970 Escondites , 1972 Rebé el Premio…