Resultats de la cerca

Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona És autor de 30 años de cine español Fou ajudant de V Cottafavi i R Rossellini de qui escriví una biografia, publicada en anglès i castellà i dirigí el curtmetratge Crónicas de Rondíbilis Collaborà en publicacions cinematogràfiques angleses i italianes Dirigí, des del 1979, la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona El 1989 fou nomenat director de l’Oficina Catalana de Cinema Publicà, entre d’altres, Marylin revisitada 1971, Pasolini 1977, Conocer Visconti y su obra 1978, King Vidor 1981, etc

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat

Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes

Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió

Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503

Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991