Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Sant Jaume de Castellnou del Camí o d’Albarells (Veciana)
Art romànic
Aquesta església es troba en un enclavament del terme situat entre els municipis de Jorba, Argençola, Montmaneu, Freixenet de Segarra i Copons Fou la capella de la caserna de Castellnou del Camí, avui deshabitada Entre els segles XIII i XV va tenir consideració de parròquia independent i més tard va passar a dependre de Sant Martí d’Albarells El bisbe Galceran Sacosta de Vic la visità l’any 1331 L’arranjament del 1868 feu que la sufragània de Sant Jaume de Castellnou fos incorporada a una nova parròquia, amb capitalitat a Santa Maria del Camí, que també englobava el terme de l’…
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle…
John Galsworthy
Literatura anglesa
Teatre
Novel·lista, dramaturg i assagista anglès.
Amic de Joseph Conrad, començà a escriure influït per Rudyard Kipling, i publicà un volum de contes From the Four Winds, 'Des dels quatre vents’, 1897 i una novella Jocelyn, 1898 Més tard publicà Villa Rubein 1900, novella S'interessà pels problemes de caràcter social i moral A Man of Devon 1901, que inclou The Salvation of Swithin Forsyte , primera aparició de la família Forsyte, que el féu famós Criticà la societat moderna i els aspectes incongruents de la vida burgesa The Island Pharisees ‘Els fariseus de l’illa’, 1904 i sobretot Forsyte Saga 1906, 1920 i 1921, considerada…
Bernardo Francés y Caballero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les…
Miquel de Calderó
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial Regent de l’audiència, s’oposà 1695 a la inquisició per raons de jurisdicció els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid però en tornà triomfant Més tard, partidari del rei arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns Publicà Sacri regii…
Francis Herbert Bradley
Filosofia
Filòsof anglès.
Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de…
Dámaso Berenguer y Fusté
Història
Militar
Militar castellà, d’origen alacantí.
Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà…
Youssef Ben Khedda
Política
Polític algerià.
Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…
Macedonio Fernández
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof argentí.
Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia, amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos 1928, Papeles de Recienvenido 1929…
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una…