Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
cateterisme vesical
Introducció d’un catèter a la bufeta de l’orina a través de la uretra.
És anomenat també sondatge vesical Els seus objectius principals són buidar la bufeta en casos de retenció urinària freqüent en certes malalties de la pròstata i d’incontinència urinària en algunes malalties neurològiques, i també és emprat per a obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques i per a practicar estudis de la bufeta en determinades malalties cistografia, > cistoscòpia, etc
El Contemporani
Història
Revista d’història fundada l’any 1993 i que pertany al grup editorial Afers.
És coeditada entre l’editorial esmentada i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Els seus directors són Rafael Aracil i Josep Termes, i el cap de redacció, Agustí Colomines La revista dedica atenció fonamentalment a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i el pensament Té una periodicitat quadrimestral
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor.
Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat
Carlo Ferrari
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic italià.
Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter
Agostino Bassi
Biologia
Naturalista italià.
Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes
Eugène Baret
Literatura francesa
Historiografia
Historiador de la literatura.
Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc
,
Ramon de Lacvivier
Botànica
Arqueologia
Arqueòleg i botànic.
Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament a la “Revue Catalane” 1908-12, Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa 1914 i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne 1914, així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics
György Kurtág
Música
Compositor hongarès.
Professor al conservatori “Ferenc Liszt” de Budapest, és un representant prestigiós de la música contemporània a Hongria El desenvolupament del seu estil propi es produí arran del seu viatge d’estudis a París, els anys 1957-58 Escriví cançons, peces per a piano i composicions de cambra És autor de la cantata a una veu Les dites de Péter Bornemisza 1968
Richard Kuhn
Química
Químic alemany d’origen austríac.
Professor a Heidelberg i director de l’Institut Max Planck d’Investigacions Mèdiques, es destacà pels seus estudis sobre les vitamines A, H, K, algunes de les quals aïllà per primera vegada Estudià especialment les diferents substàncies del complex vitamínic B 2 , per a les quals introduí el terme flavines El 1938 li fou atorgat el premi Nobel de química
Richard Bright
Metge anglès.
Graduat a Edimburg 1813, exercí a Londres, al Guy's Hospital 1824 Els seus estudis sobre la patologia dels ronyons són clàssics difongué l’estudi clínic de l’orina i hom li deu la descripció de la nefritis crònica malaltia de Bright Els seus Reports of medical cases selected 1827-31 han estat bàsics per al desenvolupament del mètode anatomicoclínic