Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Squillace
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a la Calàbria, Itàlia.
És situada al golf homònim, a la mar Jònica entre el cap Rizzuto i la Punta Stilo Antiga colònia grega, fou seu episcopal des del segle V Prop seu sorgí el monestir de Vivarium, fundat per Cassiodor Els normands la convertiren en comtat i hi bastiren un castell El 1296 fou presa per Roger de Lloria Posteriorment constituí el títol de principat de Squillace
Sant Pau d’Ordal

Aspecte del poble de Sant Pau d'Ordal
© CIC-Moià
Poble
Poble (243 m alt.) i cap del municipi de Subirats (Alt Penedès), situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.
La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament
Sant Miquel de Cladells

Sant Miquel de Cladells
Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a la dreta de la riera de Vallors.
L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic segle XII, amb un massís campanar, més tardà, al seu costat hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies Fou municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells
Sant Gallard
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins el 1957 pertangué al bisbat de Vic des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció, als senyors de Queralt al s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei
Nuneaton
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al Warwickshire.
Té tradició de segles en l’activitat minera del carbó, completada per l’explotació de jaciments d’argila per a la fabricació de maons i teules i per la de pedreres de granit, que subministren material per a la pavimentació de vies públiques També hi ha fàbriques de gènere de punt i indústria de la confecció en general Conserva un monestir del s XII
Xining
Ciutat
Capital del sheng de Quinghai, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368
Argenteuil
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Oise, a l’Illa de França, França, situada vora el Sena, a les rodalies de París.
Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts
Albelda de Iregua
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la Tierra de Cameros.
L’Iregua rega una àrea d’arbres fruiters i pastures la resta és secà cereals i oliveres Té ramaderia El monestir de San Martín de Albelda fou fundat per Sanç Garcés I de Navarra el 924 Centre cultural als segles X i XI, és cèlebre pel cronicó Albeldense i pel còdex Albeldense o Vigilà dels concilis, copiats pel monjo Vigila el 947, conservats actualment a l’Escorial
l’Abella

L’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament
Falgons

Església de Sant Vicenç, a Falgons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), al vessant oriental de la serra de Falgons , contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà