Resultats de la cerca

Membre de la federació de Barcelona, des del final dels anys setanta, formà part de la comissió que reinstaurà la Federació Catalana de Tennis de Taula 1982, de la qual fou secretari general 1982-85, director tècnic 1985-92 i president 1992-98 Fou el director del torneig de tennis de taula dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 i del Congrés de l’Esport Català del 1993 El 1998 fou nomenat director executiu d’operacions de la federació internacional, càrrec que ocupà fins al desembre del 2012 Fou distingit amb les insígnies d’or de les federacions catalana i…

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic

El 2002 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe NC Amb l’equip català guanyà la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 En el període 1995-2004 jugà 178 partits internacionals, en què intervingué en dos Campionats del Món 2001, 2003 i quatre d’Europa 1995, 1999, 2001, 2003, dues Copes del Món 1995, 2002 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1995, d’argent 1999 i d’or 2001 i l’extraordinària al mèrit esportiu 2001

Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Membre del Club Esparvers d’Osona, es proclamà campió d’Espanya d’ala delta en vuit ocasions 1990, 1991, 1992, 1994, 1995, 1996, 2005, 2007 Fou recordista de distància d’Espanya en ala delta 1986-91, i feu el vol més llarg de Catalunya en completar la distància que separa Àger i Figueres Des del 1988 ha participat en diverses edicions dels Jocs Aeris Mundials, del Campionat del Món i del Campionat d’Europa d’ala delta, i ha guanyat diversos oberts internacionals És membre de la comissió d’ala delta de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola

Guanyà cinc medalles d’or en els Jocs Paralímpics d’Hivern, dues en eslàlom 1998, 2002 i eslàlom gegant 1998, 2002 i una en supergegant 1998 Participà en el Campionat del Món 2004 en descens, supergegant, eslàlom i eslàlom gegant i guanyà les medalles d’or en aquestes dues darreres proves de la Copa del Món 2004 Es retirà el 2006 i es feu entrenador És professor d’esquí del Consell Comarcal de la Cerdanya i tècnic d’esquí de l’ONCE Rebé la medalla al mèrit esportiu en bronze 1997 i or 2007 Feu el descens al pol Sud per l’Antàrtida

S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat

També conegut com Pavelló de l’Espanya Industrial , fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per a acollir les proves d’halterofília Fou dissenyat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanàbria, i inaugurat el 7 de desembre de 1991 Les seves installacions, de més de 10000 m 2 , disposen d’una pista poliesportiva, piscina de 25 m, gimnàs i tres sales de bàdminton Des del 1993 és gestionat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Es troba situat a l’antic solar que havia ocupat la fàbrica tèxtil l’Espanya Industrial, al districte de Sants-…

Formada al Tir Esportiu de Barcelona, fou la primera catalana olímpica en una prova de tir, concretament en carrabina d’aire de 10 m i en carrabina de tres posicions de 50 m en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fou sisena en carrabina d’aire comprimit en el Campionat del Món 1998 i d’Europa 1999, i setena en la prova “tets” de la Copa del Món 2000 Guanyà el Campionat d’Espanya diverses vegades en les modalitats 3 × 20 i carrabina d’aire comprimit També baté el rècord d’Espanya de 3 × 20 amb carrabina de calibre 22