Resultats de la cerca
Es mostren 24816 resultats
segment
Matemàtiques
Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A
i B
, de la recta, que hom anomena extrems del segment
.
Quan aquests extrems són considerats en un cert ordre A, B , el segment és anomenat orientat o vector fix
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…
redoblant
Redoblant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de percussió, de cos tubular, que consta d’un cilindre i dues membranes subjectades al cos mitjançant dos cércols.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
basa
Jocs
Conjunt de les cartes jugades en una volta o jugada (dues, tres, etc, segons que els jugadors siguin dos, tres, etc).
borriga
Indústria tèxtil
Cargolí que hom fa expressament en ajuntar dos caps de fil per tal de no haver de fer-hi un nus.
bilabiat | bilabiada
Botànica
Dit del calze o de la corol·la que es divideixen formant dos llavis separats, com és el cas en moltes labiades.
bifilar
Electrònica i informàtica
Dit del sistema format per dos fils conductors, com és ara el tipus d’enrotllament emprat per a fer debanats antiinductius.
assemblé
Dansa i ball
Pas de dansa que consisteix a ajuntar els dos peus en un salt i serveix de final en una frase coreogràfica.