Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Tigranes I
Història
Rei arsàcida d’Armènia (95-54).
Portà el regne a l’apogeu del poder Gendre i aliat de Mitridates VI, conquerí la Capadòcia, la Mesopotàmia, la Migdònia i l’Osroena, féu tributaris els reis d’Albània, d’Atropatene, de Síria i de Cilícia Fundà la capital Tigranocerta No podent resistir a Luci Licini Luculle 69 i 68, es refugià a la cort de Mitridates VI fou vençut per Pompeu a Artaxata La pau i el tron d’Armènia li foren tornats en canvi de la renúncia a Síria i a l’Àsia Menor
Jaume Cristau i Brunet
Música
Compositor i contrabaixista català.
Ha combinat la seva tasca compositiva amb la d’instrumentista El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Les seves sardanes han estat sovint premiades en diversos concursos, i entre els títols més significatius cal destacar Pinzells de tramuntana , Impressions marineres , Formosa Sarai , Cavall Bernat i A Palmira Ha escrit igualment obres simfòniques per a cobla i cor - Suite op1 i Peralada 1285 , amdues estrenades l’any 1985- i música de cambra
colònia Burés
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages) a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
La fàbrica, fundada el 1874 pel manresà Esteve Burés i Arderiu, era de les més importants de la comarca No és pròpiament una colònia, ja que a part els molts edificis i serveis de caràcter collectiu propietat de l’empresa, hi abunden les cases de particulars El 1915 es fundà l’entitat musical l’Orfeó la Formiga, que el 1939 canvià el nom pel de Capella de Música Burés El nucli tenia 352 h el 2001 i la festa major del Burés és el 15 d’agost
John Crome
Pintura
Paisatgista anglès.
De formació autodidàctica, fou influït per Hobbema, Gainsborough i Constable El seu estil, que uneix la pintura holandesa del segle XVII amb el Romanticisme de Richard Wilson, donà com a resultat formal una pintura de forts constrasts de llum i ombra Fundà la Norwich Society of Artists 1803 El 1814 visità França i Bèlgica Les millors obres daten dels darrers anys de la seva vida Vista de Mousehold Heeth 1815 Victoria and Albert Museum, Londres i El roure de Poringland 1817-21 National Gallery, Londres
Antoni Feliu i Codina

Antoni Feliu i Codina
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina 1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper 1865, L’Embustero 1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català 1879 i El Diluvio 1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue
,
Pere Cavallé i Llagostera
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923
Cundinamarca
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament
estudis culturals
Antropologia
Nou enfocament en els estudis sobre les cultures de les societats industrials en què es dóna prioritat als aspectes crítics i interdisciplinaris.
Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond Williams
Ray Anderson
Música
Trombó nord-americà de jazz.
Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987
Martine Géliot
Música
Arpista francesa.
Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson