Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Bernat de Granollachs
Literatura catalana
Astròleg i mestre en medicina.
Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983…
Jeroni de Costiol
Literatura catalana
Poeta.
Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol…
Francesc de la Torre i Sebil
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i traductor.
Vida i obra Cavaller de l’orde de Calatrava Participà en certàmens valencians entre el 1665 i el 1669 amb nombroses poesies en castellà que publicà en els reculls corresponents També fou jurat i secretari en algun d’aquests certàmens, per als quals redactà vexàmens en vers i prosa sempre en castellà Publicà nombroses obres, entre les quals destaca l’ Entretenimiento de las musas Saragossa 1654, que conté diversos poemes seus, i traduccions de Marcial, N Caussin i John Owen Consten poesies seves en moltes edicions de l’època Bibliografia Alvar, M 1987 Querol Coll, E 1999, p 261-…
Manuela de los Herreros i Sorà
Literatura catalana
Poeta, narradora i autora teatral.
Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…
vall del Secà

Vista general de la necròpolis de la Vall del Secà
© Fototeca.cat
Vall del Segrià que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’W fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà o pantà d'Utxesa, abans d’arribar al seu collector natural
Vizcota
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alpont (Serrans), al NW de la vila; vers el NW, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba
.
La Torre
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alpont (Serrans), a l’W d’El Collado; prop seu, vers el SE hi ha la caseria de La Torre de Abajo
.
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Viladrau (Osona), a 880 m, al vessant N del Matagalls, construït vers el 1580 i refet l’any 1647 i el 1940.
És residència d’hivern dels ermitans de Sant Segimon
libifenici | libifenícia
Història
Individu d’un poble procedent del nord d’Àfrica —anomenat també bastulopúnic— que s’establí a la costa mediterrània d’Andalusia vers l’any 500 aC.
Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima
sifó
Anatomia animal
Expansió tubular de la paret de la cavitat pal·lial de certs mol·luscs gastròpodes, que serveix per a dirigir vers les brànquies l’aigua aspirada per aquestes.