Resultats de la cerca

Organitzat per la FIFA, la primera edició tingué lloc a Holanda l’any 1989 Espanya acollí la competició el 1996 Hi participaren setze seleccions dividides en quatre grups, que donaren lloc a les posteriors eliminatòries Barcelona fou una de les seus i el Palau Sant Jordi acollí la final, en què la selecció brasilera resultà campiona en vèncer l’equip espanyol

Fou fundat l’any 1985 El 1990 passà a disputar els seus partits al Pavelló de la Bastida i a l’estiu del 1991 el club es fusionà amb la secció femenina del Bàsquet CC Santa Coloma Des de la temporada 1991-92 l’equip sènior juga a la primera divisió B amb el nom de Santa Coloma Té diversos equips de base

Fundat el 1911, destacà durant la dècada de 1920 guanyant el Campionat de Catalunya de tercera categoria 1926, 1928 Estanislau Basora es formà al club al principi de la dècada de 1940 Juga habitualment a segona territorial, tot i que també ha jugat a primera catalana Té diversos equips de futbol base i un equip femení Juga al camp municipal Riera del Tordell

Fundat el 1967 sota el lideratge de Francisco Núñez, desaparegué durant la segona meitat de la dècada de 1980 arran del descens de l’equip sènior masculí de primera divisió catalana Alguns dels seus integrants anaren a l’altre club de Castelldefels, l’Olímpia El 2007 es refundà donant molta més importància als equips femenins Disposa d’equips en totes les categories

Fou un dels jugadors més destacats del Futbol Club Barcelona els anys cinquanta Conquerí les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i cinc edicions de la Copa del Generalísimo 1950, 1951, 1952, 1955, 1956 Quan deixà el Barça jugà amb l’equip de l’Associació Esportiva Maquinista Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola Jugà amb la selecció catalana

Membre del Futbol Club Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya de 60 m llisos en pista coberta 1985 La seva millor marca fou de 8,01 s També destacà com a integrant de l’equip de relleus 4 × 100 m del FC Barcelona, amb el qual guanyà quatre Campionats de Catalunya 1981-84 Es retirà a vint-i-cinc anys

Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75

Presidí l’Europa 1995-96 i 1998-99 i durant el seu mandat, amb l’equip a tercera divisió, el club s’adjudicà dues vegades la Copa Catalunya Potencià el futbol de base Fou mereixedor de la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana i del premi Forjadors El juny del 2010 fou nomenat soci d’honor de l’entitat

Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio