Resultats de la cerca

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Es definí demòcrata, liberal, regionalista i partidària de l’Aliança Atlàntica Aquell setembre es fusionà amb Acció Democràtica de Catalunya i fundà la Lliga de Catalunya-PartitL iberal Català Després del fracàs en les eleccions legislatives de 1977, Millet abandonà el nou partit i refundà l’LLC En les legislatives de 1979 es coalitzà amb Alianza Popular , en la Coalición Democrática Més tard Millet i López Rodó impulsaren un nou projecte, Dreta Catalana, també sense èxit Al juliol de 1982 crearen el Club Conservador, que no tingué continuïtat

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Practicant d’automobilisme, tennis i ciclisme, el 1884 fundà el Club Velocipèdic de Barcelona El 1891 creà i dirigí El Ciclista , primera revista sobre ciclisme de Catalunya, que es convertí en el portaveu de la Societat Velocipedista de Barcelona El 1895 liderà la fundació de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i secundà Josep Barunat com a primer president Fou el segon president de l’entitat, ens que encapçalà durant dues etapes 1899-1901, 1910-14 Amb el temps s’organitzà en el seu record el Trofeu Claudi Rialp, amb motiu de la Barcelona-Andorra

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura