Resultats de la cerca
Es mostren 6276 resultats
Sebastià Millans Rosich
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004
Eugeni Estrems Casadevall

Eugeni Estrems Casadevall (a l’esquerra)
Joan Cerdà
Escalada
Escalador.
Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947
Evarist Esquerra Fes
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador.
S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…
Faluga Racing
Automobilisme
Empresa dedicada al món del kàrting de Terrassa.
Creada el 1988 per Melcior Barrera, que havia estat campió d’Espanya júnior de l’especialitat i disputà el Campionat del Món 1982 Començà amb la creació d’una escuderia que assolí els primers èxits als Campionats d’Espanya i que culminaren el 1991 amb el Campionat d’Europa guanyat per Jordi Surrallés El 1997 es convertí en empresa dedicada a tot tipus de serveis dins el kàrting, encara que es distingí especialment en la preparació de motors Pilots com Nick Heidfeld, Giancarlo Fisichella o Marc Gené els feren servir abans de passar a la Fórmula 1
Àngel Orte i Abad

Àngel Orte i Abad
© Família Orte
Aeronàutica
Aviador.
El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera
El Noticiero Universal
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d’abril de 1888 fins a l’octubre del 1985.
Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’…
Josep Maria Rovira i Brull
Pintura
Pintor.
Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època
Francesc Rodríguez i Pusat

Autoretrat de Francesc Rodríguez i Pusat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, d’on fou professor des del 1787 Fou pensionat per la Junta de Comerç a Roma 1790-95 Del 1808 al 1814 estigué separat de la docència per la seva negativa a jurar fidelitat a Josep I Dirigí l’escola de Llotja del 1821 al 1840, etapa en què hagué d’encapçalar les tasques de salvament de les obres d’art malmeses durant la crema de convents del 1835 En queden algunes obres, còpies de pintures clàssiques, i retrats, entre els quals sobresurt el seu magnífic Autoretrat Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Rosario de Velasco y de Belausteguigoitia
Pintura
Pintora castellana.
Deixebla d’Àlvarez de Sotomayor El seu quadre Adam i Eva fou la sensació de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid del 1932, bé que hom només li concedís una segona medalla Participà en diverses biennals de Venècia i exposicions de Pittsburgh El mateix Ors l’escollí per a participar al Salón de los Once de Madrid 1944 Establerta a Barcelona, exposà individualment els anys 1947, 1953, 1955, 1971, 1974 i 1977 el 1968 compartí amb Ignasi Mundó el premi Sant Jordi La seva obra, molt personal, es basa en un figurativisme poètic i difús