Resultats de la cerca

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…

Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les…

L’espermatogènesi es produeix en els tubs seminífers dels testicles, un cop l’animal arriba a la maduresa sexual Això s’esdevé quan la hipòfisi comença a secretar hormones estimulants gonadotrofina, les quals fan que en els testicles es desencadeni, per una part, la formació dels gàmetes i, per l’altra, la fabricació de testosterona, causa de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris La formació dels gàmetes comprèn la proliferació de les cèllules germinals o espermatogonis mitjançant mitosis successives, el creixement dels espermatogonis formats per a donar lloc als…

Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán  President de l’Associació de Premsa de Girona…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…

Des de ben petit s’interessà pels aparells electrònics En esclatar la Segona Guerra Mundial ingressà a la RAF de la qual arribà a ser professor de l’Escola de Radar després d’haver participat en un projecte de millora d’aquest aparell Acabada la guerra estudià enginyeria electrònica al Faraday House Electrical Engineering College Posteriorment s’incorporà a la firma anglesa EMI Limited 1951 on inicialment estudià nous sistemes de radar abans de centrar les seves investigacions en els ordinadors electrònics El 1969 començà a treballar amb l’elaboració d’un escàner que pogués explorar tot l’…

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra…

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…

Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…

El poble portuguès, sota la dominació castellana, fonamentà les seves esperances d’independència en el retorn del rei, el qual, mitificat, esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebellia del país Aquesta creença donà peu que al llarg dels s XVI i XVII sorgissin impostors anomenats els “falsos dom Sebastià”, com el “rei de Penamacor”, jove d’origen humil d’Alcobaça 1584, Mateo Alvares “rei d’Ericeria”, el qual arribà a tenir una petita cort i un exèrcit de 800 homes, i Gabriel Espinosa, que, com els seus predecessors, morí a la forca En…