Resultats de la cerca

Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77

S’inicià el 2003 al Club de Bitlles la Galera, equip amb el qual es proclamà campiona de Catalunya 2007, 2008, 2010 També guanyà el Gran Premi Catalunya i la Supercopa 2010 Formà part de la selecció catalana de bitlles amb motiu de la inauguració de les pistes del Club de Bitlles Igualada 2009 i del Club de Bitlles Anglesola 2010

Defensa lateral dret format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2009-10 s’incorporà al Barça B i el 2011 debutà amb el primer equip Internacional en diverses categories, fou campió d’Europa sub-17 i subcampió con-tinental sub-19, i disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 El 2013 guanyà la Lliga i la Supercopa d’Espanya

S’inicià al Rugby Club l’Hospitalet, on jugà dues temporades a la divisió d’honor i la resta a la divisió d’honor B, i arribà a ser el capità de l’equip Marxà a Nova Zelanda, on jugà i entrenà en diferents equips locals Fou quinze vegades internacional amb la selecció espanyola 2002-04 i també jugà amb la catalana

President de la cadena d’electrodomèstics Miró, assumí el patrocini del Futbol Sala Martorell 1998-05 També fou president del club durant quatre anys 2000-04, període en què l’equip es classificà diverses vegades en les primeres posicions de la Lliga de divisió d’honor, i la temporada 2001-02 aconseguí el subcampionat També guanyà diverses Copes de Catalunya

Soci del Reial Club de Tennis del Turó des del 1922, fou jugador de segona categoria i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis durant la dècada de 1940 Presidí la Federació Catalana de Tennis 1964-75 i fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-75 El 1975 rebé la medalla al mèrit tennístic d’ambdues federacions

Membre del Club d’Esquí Alp, fou campió de Catalunya de relleus 1950, 1951, 1954-58, 1960, 1961, 1963 formant equip normalment amb el seu germà Joan, Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya Aconseguí nombrosos podis al Campionat de Catalunya d’esquí de fons Amb la selecció catalana guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de relleus 1952, 1953, 1955, 1957, 1958

S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’enganxos Competí representant el Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya d’enganxos en la categoria de quatre cavalls 1983 Integrà l’equip barceloní que participà en els Campionats d’Espanya d’enganxos 1981 Ocupà la presidència del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya 1997-02

Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions

Jugava de davanter centre i començà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Seguidament, fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1979-81 i al Salamanca 1981-82 Les temporades 1982-83 i 1983-84 jugà amb el primer equip espanyolista, amb el qual disputà 46 partits de Lliga i marcà 10 gols Posteriorment, marxà a l’Osasuna