Resultats de la cerca

S’inicià al Club de Tennis Taula Balaguer i jugà al Club de Tennis Taula Ripollet, al CAI Santiago de Saragossa i de nou al CTT Balaguer, amb el qual ascendí a la divisió d’honor Guanyà el Campionat de Catalunya individual 2009 i de dobles 2008, 2009 També guanyà el Campionat de Catalunya universitari en categoria individual i per equips, i fou tercera en el Campionat d’Espanya universitari L'equip CTT Balaguer es proclamà campió de la superdivisió femenina 2016 quan n'era la capitana Des del 2001 presideix el CTT Balaguer

Comparteix la carrera esportiva amb la seva germana bessona Marlen S’inicià en l’esport al Club Hoquei en Línia Jujol de Sant Joan Despí Posteriorment jugà a l’AE Sant Andreu 2003-06, un altre cop al CHL Jujol 2006-08 i, des del 2008, al Rubí Cent Patins Ha estat set vegades campiona de Catalunya, cinc d’Espanya, dues vegades campiona de la Lliga Élite i tres de la Copa de la Reina Internacional amb la selecció catalana i l’espanyola, ha participat en cinc Campionats del Món

S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008

S’inicià al CH Badia 1990-93 i després jugà al CH Barberà 1993-95, el CH Sentmenat 1995-97 i el CHP Bigues i Riells 1997-2002 Guanyà tres Lligues Catalanes 1991, 1998, 2001, un Campionat de Catalunya 2001 i un d’Espanya 2001 Amb la selecció espanyola, aconseguí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 i també fou subcampiona 1993, 1999 i obtingué un tercer lloc 1991 continental En el Mundial del 1994 rebé el premi a la millor portera del campionat

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

S’inicià a la Penya Ciclista Baix Ebre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar