Resultats de la cerca

Fundà el Club Petanca Càmping Hispano Masnou, del qual fou primer secretari i després president Fou vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles 1975-81 i president de la seva secció de petanca 1981-85 Fou un dels principals impulsors de la creació de la nova Federació Catalana de Petanca, l’any 1985, i en fou president fins el 1994 També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Petanca 1985-92 Posteriorment fou secretari de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé la medalla de plata de la Federació Francesa de Petanca, la medalla d’or de la Federació Espanyola de…

Jugà al Martinenc Futbol Club, i a partir del 1940 fou àrbitre de primera categoria Des del 1946 dirigí partits internacionals Entre l’any 1947 i el 1955 exercí d’entrenador d’equips de la primera i la segona categoria catalana CC Badalona, CB Mollet, UE Montgat, CE Sabadell i CB Santa Coloma Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1955-74, el Collegi Nacional d’Àrbitres 1970 i el Collegi Regional d’Entrenadors 1955-56 Fou un dels fundadors de la revista Rebote Solamente Baloncesto

Davanter format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga a setze anys després de jugar una temporada amb l’equip infantil del FC Barcelona, fou campió d’Europa juvenil 2003 i júnior 2004 amb la selecció espanyola Fitxà per l’Alcoi 2004-07, l’Igualada HC 2007-09 i el CP Vilanova 2009-10, tornà a l’equip reusenc 2010-13, fitxà pel FC Barcelona 2013-15 i la temporada 2015-16 retornà al Reus Deportiu Guanyà la Copa d’Europa 2014, 2015, 2017, la Copa Intercontinental 2014, la Copa de la CERS 2004, la Supercopa d’Espanya 2014, 2015, la Lliga Catalana 2016, 2017 i la Lliga 2011, 2014, 2015…

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

Davanter format a la UE Horta i als equips de base del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa juvenil i júnior Com a sènior jugà al Vigo Stick una temporada i mitja i al CP Vilafranca, mig any Fitxà pel CE Vendrell 2010-12, i el 2012 s’integrà al CP Vic Amb la selecció espanyola absoluta, es proclamà campió del món el 2011 També fou internacional amb Catalunya

Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal

S’inicià al Club Natació Reus Ploms, en el qual destacà com a juvenil i debutà en el primer equip El 1966 fou campió d’Europa amb la selecció espanyola júnior i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu 1967-69, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes d’Europa Després tornà al Reus Ploms, equip en el qual es retirà

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva

Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també fou president de la…

Quan era júnior fitxà pel Club Tennis Barcino, amb el qual debutà a la divisió d’honor i hi jugà fins el 1965 Després, jugà al Club Patí Voltregà, al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1969, al Club Esportiu Arenys de Munt 1969-73 i al Club Patí Vic 1973-75 Fou internacional absolut i júnior amb la selecció espanyola, categoria, aquesta última, en la qual es proclamà campió d’Europa 1962