Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Vantalada
Partida
Partida i antic lloc del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, al límit amb el terme de Guissona.
És esmentat el 1099
la Torre de Vernet
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), al S del poble, al límit amb el terme de Castellví de la Marca.
serra de Cantallops
Serra
Elevació muntanyosa (895 m) al límit dels altiplans de la Segarra amb la Conca de Barberà, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat
Bufaganyes
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), al límit amb els termes de Castell d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
el Bovar
Partida
Partida del municipi de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre la penya de la Blasca i el Vinalopó, al límit amb el terme de Beneixama.
Bellver de Cinca
Municipi
Municipi i vila d’Aragó, a la província d’Osca, a l’esquerra del Cinca, prop del límit entre el català i el castellà.
És situat dins l’àrea comercial de Lleida
riera d’Ardenya
Riera
Riera que neix al vessant meridional del roc de Frausa, al terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…
Ágreda
L’església de sant Miquel, a Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
coma Gireta
Coma, tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit de la Vall d’Aran (Salardú) amb el Pallars Sobirà (Alt d’Àneu).
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta Aquest port forma una clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord 2 503 m i al sud 2 441 m, per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès