Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
bandera de conveniència
Transports
Dret marítim
Denominació donada a les banderes mercants d’alguns estats quan són usades, ordinàriament per raons fiscals, per vaixells pertanyents a súbdits d’altres estats.
Els casos més coneguts són els de les banderes mercants de Panamà i de Libèria
corrent de desplaçament
Física
Tipus de corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable amb el temps.
Aquest concepte, ideat per Maxwell, és aplicat especialment en el cas dels dielèctrics, on el corrent de desplaçament és molt superior al de conducció La densitat de corrent de desplaçament és donada per j D =/ dt , on D és el desplaçament elèctric atès que D =ε o E + P , resulta que j D =ε o d E / dt + d
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
sobirania del consumidor
Economia
Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar.
L’augment sostingut de la capacitat adquisitiva dels consumidors per a obtenir una gran quantitat de productes, amb una gran competència entre els oferents, fa que les empreses orientin llur activitat a conèixer els desigs i les necessitats dels consumidors sobirans El client és el punt de partida i l’objectiu final de tota l’activitat empresarial Això no obstant, aquesta sobirania és com més va més teòrica i, si més no, molt mediatitzada, perquè la publicitat i els hàbits de consum creats fan que el consumidor es cregui obligat a comprar allò que li ofereixen
argue múltiple
Transports
Cadascun dels diferents tipus d’argues moguts a braç que hom empra per a fer grans esforços quan el nombre d’homes és reduït.
Aquests argues duen a la base un sistema de rodes engalavernades que amplia considerablement l’esforç esmentat
aplicables
Matemàtiques
Dit de dues superfícies quan hom pot establir entre els punts de l’una i de l’altra una correspondència que conserva les llargades.
Les superfícies aplicables a un pla són superfícies desenvolupades
boudinage

Boudinage
© fototeca.cat
Geologia
Disposició que adopta una capa de roques competents, compresa entre roques més incompetents, quan el conjunt, en ésser plegat, és sotmès a una estirada.
Aleshores la capa competent es fragmenta i adquireix una forma de rosari
-ano
Química
Sufix que substitueix el sufix -à en el nom dels hidrocarburs saturats quan aquest nom és utilitzat per a designar ponts en sistemes policíclics.
albercoquer

Albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…
aixormar
Viticultura
Acabar d’omplir la bota de vi quan el que hi ha dintre no ha de tornar a bullir, a fi de suplir minves.