Resultats de la cerca

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme

Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 1986-95 i president del seu comitè esportiu 1985-94, abans d’assumir-ne la presidència durant una dècada 1995-2005 En el mateix període exercí de vocal a la federació espanyola Durant la seva presidència es produí un significatiu increment de llicències de més del 200% i de camps de golf a Catalunya, entre els quals destacà la construcció i la inauguració del camp públic Golf Sant Joan, a Rubí Rebé la medalla al mèrit esportiu 2005 de la Federació Espanyola de Golf

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants

La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic

El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…

L’acta de dotació i consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consigna, entre altres, una vinya de Sant Miquel, que pot referir-se a aquesta església parroquial De fet, el llogaret existia ja molt abans, puix que se’n troben referències indirectes Vers el 1030, per exemple, un Galit de Ribera tenia propietats al Sas de Soperuny Fou al segle XIX quan, segons la tradició, pedres de l’església de Sant Miquel de Cornudella foren aprofitades en la seva porta, adovellada i amb un crismó romànic a la clau