Resultats de la cerca
Es mostren 9301 resultats
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Viktor Adler
Història
Política
Polític austríac jueu.
Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…
Pirró
Filosofia
Filòsof grec, sistematitzador de l’escepticisme.
D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó
Bartolomé José Gallardo y Blanco
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…
Sam Francis
Pintura
Pintor nord-americà.
Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte
John Elliot Cairnes
Economia
Economista irlandès.
Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista
Petr Brandl
Pintura
Pintor bohemi.
S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia
Adolf Bastian
Etnografia
Antropòleg alemany, considerat el fundador de l’etnografia.
El 1862 fundà el “Zeitschrift für Ethnologie” Creà 1868, amb les seves aportacions, la base del Museum für Völkerkunde de Berlín i fou un dels fundadors de la Berliner Anthropologische Gesellschaft 1869 Escriví unes 200 obres monogràfiques sobre els llocs visitats en els seus viatges també escriví Der Völkergedamke 1881 i Allgemeine Grundzüge der Ethnologie 1884, on introduí alguns dels conceptes bàsics de l’etnologia actual Sosté l’existència d’un pensament popular Völkergedanke basat en el pensament elemental Elementargedanke , instintiu en tots els homes Bastian creia en la…
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc
Jean-Baptiste Joseph Delambre
Astronomia
Astrònom francès.
Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27