Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

Estudià música clàssica i jazz El 1982 debutà professionalment i aviat treballà amb els millors músics de l’Estat A-Free-K, Perico Sambeat Més tard inicià una llarguíssima llista de collaboracions amb músics nord-americans, entre els quals cal destacar Art Farmer i Harold Land El 1990 marxà a Nova York, on romangué dos anys estudiant a la New School i amb els pianistes Fred Hersch i Barry Harris, entre d’altres Les seves actuacions són molt sollicitades a tot Europa De la seva discografia destaquen Live in Jamboree i Bover-Fumero Duo

Estudià piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després amplià la seva formació com a instrumentista amb Blanca Selva Molt aviat inicià una brillant carrera com a concertista El 1963 es destacà en una sèrie de recitals en què interpretà la integral de les 32 sonates de L van Beethoven Formà duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià Fou professora de piano de l’Acadèmia de Música de Barcelona i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona

Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme

Membre fundador de l’Arc Sant Celoni, s’inicià en el tir amb arc el 1986 i fou subcampió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recte 1989 Fou tercer al Campionat de Catalunya en sala 2003, 2009 i membre de la selecció catalana en l’enfrontament Catalunya-Llenguadoc 2003 És jutge de tir amb arc Aconseguí les estrelles FITA 1000, 1100 i 1200 i rebé el títol de Mestre Arquer de la Federació Espanyola de Tir amb Arc És responsable de l’escola de tir del seu club

Pioner d’aquesta especialitat, que s’inicià el 1974 a Catalunya És president del Delta Club Barcelona i del Parapent Club Barcelona des del 1980 Dirigeix la comissió d’ala delta de la Federació Aèria Catalana i és membre de l’assemblea general de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola Ha dirigit Campionats d’Espanya, d’Europa i del Món, com el Campionat d’Europa d’ala delta d’Àger 2010 Rebé el diploma d’ala delta de la Federació Aeronàutica Internacional FAI -1995i el diploma Paul Tissandier 2006

S’inicià al Club Sícoris de Lleida A partir del 2004 formà part de l’equip estatal de descens, i participà en diverses competicions internacionals com els Campionats del Món 2004, 2006, 2008, 2010, 2011 Aconseguí diverses medalles en competicions com per exemple el Campionat d’Espanya d’Esprint 2012 És tècnic en piragüisme de descens i d’aigües tranquilles i exercí d’encarregat de la zona de tecnificació de piragüisme d’aigües tranquilles de Lleida 2007-09 També fou tècnic de l’equip estatal júnior de descens en aigües braves

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Migcampista S’inicià al Club Esportiu Sabadell 1995-96, i després d’un breu pas pel Girona, s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà durant quatre temporades al filial Destacà com a migcampista, i disputà 206 partits a primera divisió amb el Llevant 1999-2002, 2007-08, el Màlaga 2002-05, 2008-09 i el Betis 2005-07 Finalment jugà al Nàstic de Tarragona 2009-10 i a la Ponferradina 2010-11, a segona divisió El 2002 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà al Brasil

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993