Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
pacte de no-agressió
Dret internacional
Acord entre dos estats d’abstenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre llurs possibles conflictes mitjançant una negociació o sotmetent-los a un arbitratge.
Signat generalment per estats que podrien tenir motius per a enfrontar-se bèllicament, pot ésser, de fet, només una mesura diplomàtica per a ajornar les hostilitats en comptes d’assenyalar el començament d’una veritable política de distensió
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
còrvids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que es caracteritzen per llur bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada i per llurs orificis nasals entapissats per llargues cerres.
Els còrvids són ocells bastant grossos que s’alimenten d’animalets vius o de carn morta Són repartits per tota la superfície terrestre En són representants típics els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc
compàs
Compàs
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Instrument per a traçar arcs de circumferència i també per a prendre distàncies, que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per una de llurs extremitats generalment mitjançant un piu.
El compàs de dibuix té una cama acabada en una punta que permet de fixar-la L’altra cama és proveïda d’una peça per a traçar línies amb llapis o amb tinta Uns altres compassos per a dibuixar són la ballarina i la bigotera
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
contraposició per desplaçament d’esmalts
Heràldica
En els folres potençat vair i vairat, oposició de les potences d’igual esmalt o de les peces de vair, respectivament, dues a dues, per llurs bases ( contrapotençat
, contravair
i contravairat
).
coexistència pacífica
Política
Fórmula de política i diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el repudi de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.
Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
assistència social
Sociologia
Conjunt d’activitats públiques o privades que tenen per finalitat ajudar, de forma organitzada, persones o grups i satisfer les necessitats que no siguin a l’abast de llurs propis mitjans.
autoecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment, tenint en compte llurs necessitats i reaccions i, també, la influència que els factors del medi exerceixen damunt d’ells.
És un terme ja en desús que s’oposa a la sinecologia o ecologia de les comunitats