Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Manifestació a València contra el nacionalisme d’Estat
Prop de 50000 persones assisteixen a la manifestació organitzada a València per Acció Cultural del País Valencià sota el lema “Per l’Europa dels pobles lliures” Entre els polítics convidats, destaca la presència del diputat kurd Ali Yigit En la mateixa jornada es presenten la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, elaborada per la Conferència de les Nacions sense Estat CONSEU, i una declaració sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega redactada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Galega i l’Euskaltzaindia
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
Michael Mann
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà en el món de l’espectacle a la dècada del 1970, com a guionista de sèries de televisió Starsky & Hutch També en el mitjà televisiu obtingué un gran èxit a la meitat dels anys vuitanta amb la sèrie Miami Vice , de la qual escriví i dirigí una versió pel cinema l’any 2006 Parallelament, començà la seva carrera cinematogràfica amb pellícules sovint protagonitzades per personatges solitaris i rebels Thief 1981, The Keep 1983, Manhunter 1986, The Last of the Mohicans 1992, Heat 1995, The Insider 1999, Ali 2001, Collateral 2004 i Public Enemies 2009
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
Bahrain 2018
Estat
A l’abril, les autoritats de Bahrain van anunciar que s’havia descobert el camp de petroli més important del país en els darrers 80 anys Mentre, va continuar l’empresonament de dissidents, com la del líder opositor Alí Salman del prohibit partit Al-Wifaq, que va ser condemnat a cadena perpètua sota l’acusació d’espiar per a Qatar, un dels grans rivals de Bahrain Al novembre, Israel va manifestar la seva intenció d’establir relacions diplomàtiques amb Bahrain, a causa del canvi d’actitud d’alguns països àrabs envers Israel
Gabon 2018
Estat
En les eleccions celebrades en dues voltes a l’octubre, el Partit Democràtic Gabonès PDG va revalidar la majoria en obtenir 98 escons dels 143 del Parlament Els Demòcrates, encapçalats per Guy Nzouba-Ndama, en van aconseguir 11, mentre que l’Agrupació Patrimoni i Modernitat, dirigida per Alexandre Barro Chambrier, tan sols 4 La llarga absència del president Ali Bongo Ondimba per malaltia –internat a l’octubre en un hospital de Riad Aràbia Saudita i posteriorment, al novembre, traslladat a Rabat per a recuperar-se– va desfermar tota mena de rumors al país
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Songhai
Geografia històrica
Regne musulmà sorgit a les ribes del curs mitjà del Níger al començament del s XV.
El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc
Medina
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita.
Mercat agrícola Ciutat santa de l’islam, juntament amb la Meca, canvià el seu nom antic Al-Yaṯrib per l’actual ‘Ciutat del Profeta’ quan Mahoma s’hi refugià, el 622 hègira Fou residència dels tres primers califes Durant la dominació otomana 1517-1916 depengué 1803-13 dels wahhabites, i hi tornà a dependre amb la conquesta d’ibn Sa'ūd 1924, després del regnat de Ḥusayn ibn ‘Alī Fou capital del regne d’Al-Ḥiǧāz La mesquita, que conté la tomba de Mahoma, fou bastida el 706 i refeta al s XIII, després d’un incendi
Kozhikode
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kerala, Índia, a la costa de Malabar, més coneguda pel seu nom anterior de Calicut.
Centre agrícola coco, pebre, cafè, gingebre, nucli industrial indústria del cotó —el teixit de calicó prengué el nom de la ciutat— i centre de comerç sobretot pebre i copra Fou un focus comercial àrab des del segle VII Vasco da Gama hi arribà el 1498, i els portuguesos s’hi establiren el 1511 El 1664 la Companyia Anglesa de les Índies Orientals hi fundà una factoria per al comerç del cotó més tard n’hi fundaren els francesos 1698 i els danesos 1752 Ḥaidar ‘Alī destruí la ciutat el 1765 El 1790 fou ocupada pels britànics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina