Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
Biure de Gaià
Vista de Biure de Gaià, amb l’antic castell de Biure, molt modificat i restaurat (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (647 m alt.), del municipi de les Piles (Conca de Barberà).
Es situa prop del torrent de Biure que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desemboca al Gaià, per la dreta, a Pontils, sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure , esmentat ja el 1151, actualment restaurat La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure
Odèn
L’església parroquial de Santa Cecília sota les restes de l’antic castell d'Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
Montmagastre
Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores…
Cornudella de Valira
Aspecte d'un dels dolmens que formen el conjunt megalític de Cornudella de Valira
© Carolina Latorre Canet
Antic municipi de la Ribagorça.
Agregat el 1955 al d’Areny de Noguera, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella , desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella 1207 m alt, contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí de Sas, el Sas, Puimolar i Suerri els despoblats d’ Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana Dins de l'antic terme hi ha un conjunt megalític…
Estorm
Antic molí del poble d'Estorm
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec
bomber | bombera
Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen…
monestir de Cellers
Església de l’antic monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, al municipi de Torà (Solsonès), fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat.
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Banyuls de la Marenda
Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
Vallferosa
Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa De l…