Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera

Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fora formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la Inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el…

Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic