Resultats de la cerca
Es mostren 2317 resultats
batalla de Naseby
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Naseby (Northampton, Anglaterra), el 14 de juny de 1645, durant la guerra civil anglesa, en què els parlamentaris, dirigits per Fairfax i Cromwell, venceren els reialistes.
batalla de Moscou
Història
Militar
Combats lliurats a les proximitats de Moscou durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits alemany i soviètic (hivern de 1941-42).
La presa de V'az'ma per l’exèrcit del mariscal Von Bock, el mes d’octubre del 1941, portà la Wehrmacht a 200 km de Moscou iniciada pel novembre una maniobra de setge de la capital per l’exèrcit alemany, la resistència soviètica féu fracassar l’ofensiva final Des d’aleshores la iniciativa de les operacions militars passà a l’exèrcit soviètic, que pel gener del 1942 havia fet retrocedir els alemanys a més de 200 km de Moscou
batalla de Morvedre
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morvedre, el 27 de febrer de 1412, entre les forces valencianes favorables a Jaume d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d’Antequera.
Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià
batalla de Montjuïc
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la muntanya de Montjuïc, davant Barcelona, el 26 de gener de 1641, durant la guerra dels Segadors
.
Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada
batalla de Montiel
Història
Militar
Combat que tingué lloc als voltants de Montiel el 1369 i que finí amb la victòria del futur Enric II de Castella, ajudat per Bertrand Du Guesclin, contra el seu germà Pere I de Castella.
Poc després, en el curs de les negociacions de pau, Pere I fou assassinat
batalla de Mègara
Història
Militar
Combat naval esdevingut davant les costes de Mègara, el 1364, entre les naus turques del soldà Murat I (aliat circumstancial de Roger de Lloria, descendent de l’almirall homònim) i les forces bizantines i de l’orde de Sant Joan.
La derrota dels turcs obligà Roger de Lloria a acollir-los a Tebes, però l’any següent trencà l’aliança i els n'expulsà
batalla de Margalef
Història
Militar
Fet d’armes de la guerra del Francès ocorregut el 23 d’abril de 1810 a Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell), entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes
batalla de Malta
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de l’illa de Malta, el 3 de maig de 1283, entre la flota catalana, comandada per Roger de Lloria, i l’estol al servei de Carles I de Nàpols, que acabava d’arribar amb la intenció d’assegurar el domini angeví a l’illa.
La victòria catalana fou completa, i representà la submissió de Malta llevat del castell, que resistí un quant temps i de l’illa veïna de Gozzo a la corona catalanoaragonesa
batalla de Malplaquet
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Malplaquet (Normandia) l’11 de setembre de 1709, durant la guerra de Successió.
Les tropes de la Gran Aliança de la Haia, sota la direcció del príncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough, hi derrotaren les franceses, comandades pel mariscal Villars La derrota induí Lluís XIV a considerar la possibilitat de signar una pau i l’abandonament de la causa de Felip V de Castella
batalla de Macomer
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut l’any 1478 a la localitat de Macomer (Sardenya), al castell de la qual s’havia fortificat el patriota sard Lleonard Alagó i d’Arborea.
La victòria dels catalans suposà la fi de la resistència sarda a llur incorporació a la corona catalanoaragonesa