Resultats de la cerca

Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral

Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…

Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat d’Osona l’…

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost

Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat Fou designat com a abat d’Alaó el 969 el succeí el seu germà Apó pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall…

Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de…

Cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Pontifícia de Tarragona, i l’any 1903 fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’apostolat, ocupà diferents càrrecs dins l’arquebisbat de Tarragona, com el de notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona El 1934 fou nomenat bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer Esclatada la Guerra Civil Espanyola, al juliol del 1936 fou empresonat a Montblanc, i al mes d’agost del mateix any fou cremat

Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias 1809 Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos , que no gosà publicar, i collaborà en la Biblioteca de la Religión des del 1826 Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució