Resultats de la cerca

Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere Accentuà el nepotisme, lluità contra Ferran I de Nàpols i intentà una croada Condemnà l’humanista Pico della Mirandola

Devot dels Mèdici, el papa Lleó X el nomenà cardenal el 1513 i l’envià a França com a legat Aconseguí la fama d’escriptor amb La Calandria

Deixà el govern a les mans del seu nebot adoptiu, el cardenal Paluzzi-Altieri Sostingué econòmicament la lluita de Joan Sobieski contra els turcs, que foren derrotats el 1673

Es crea a Barcelona, amb caràcter d’experiència pilot i a instàncies del governador civil Ferran Cardenal, una comissaria de policia destinada només a l’atenció de les dones maltractades

Bisbe de Troyes 1928 i arquebisbe de Sens 1932, Bordeus 1935 i París 1949-66 i cardenal 1953 Durant la Segona Guerra Mundial s’oposà decididament a l’ocupació alemanya

Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises Fou creat cardenal 1397 pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda,…

Regnat de Joana I i Felip I de Castella Mort Felip I, davant dels símptomes de bogeria de Joana I, el cardenal Cisneros crida Ferran II d’Aragó com a regent