Resultats de la cerca

Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…

Documentada des del segle XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del segle XVI, amb Hermes Waldsee 1632-92, Zuan Sef Busiz 1660-1743, etc Al segle XIX es destaquen els comediògrafs GE Lazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade Fueiz di lèria ‘Fulles d’heura’ Al segle XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive han destacat Pier Paolo…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà en el marc del Maggio Musicale Fiorentino després de seguir diversos cursos al Teatro Comunale florentí Especialitzada en repertori cambrístic, protagonitzà diverses estrenes d’autors del segle XX com L Nono, S Bussotti o G Manzoni, del qual el 1975 estrenà Per Massimiliano Robespierre També fou una intèrpret destacada de compositors de la Segona Escola de Viena Fou professora d’interpretació vocal del Conservatori de Florència El 2005 rebé el premi Filo d'argent de l'associació Auser i el 2009 el premi Giuseppe Verdi 'A…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…

Combinà els estudis musicals amb els de dret i treballà en el món de les finances fins el 1836, any en què, després de l’èxit obtingut per un concert amb obres seves, decidí de dedicar-se a la música Tingué relacions d’amistat i collaboració amb alguns dels músics més importants del seu temps Així, per exemple, R Wagner escriví el llibret de la seva òpera Bianca und Giuseppe 1848 Entre el 1843 i el 1864 fou director del Conservatori de Praga Moltes de les seves obres orquestrals es difongueren fora del seu país d’origen i assoliren un èxit notable, com és el cas de la primera i…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…

En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne Schatten 'La dona…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…

Llicenciada en Geografia i Història, es dedicà al periodisme i en 1985-86 presentà el telenotícies de Televisió Espanyola i un programa d’entrevistes Ha collaborat també a la ràdio i en mitjans escrits Des de la meitat dels anys noranta es dedica a l’escriptura de manera gairebé exclusiva El volum de la seva obra és format per les novelles El peso de las sombras 1994, El mundo visto desde el cielo 1997, El resto de la vida 1998, El verano de Lucky 1999, Un largo silencio 2000, premi Fernando Lara i Contra el viento 2009, premi Planeta És també autora de les biografies Elisabeth, emperatriz de…