Resultats de la cerca

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Rosario Calzado, Silvia Mariategui, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol, Josep Argelaguès ESTRENA Barcelona, febrer del 1920, Madrid, 20021920 Sinopsi La societat secreta El Botón de Fuego vol fer la revolució i és responsable de l’assassinat d’un oficial de la guàrdia Un famós detectiu i la seva amiga s’encarreguen del cas però són capturats per la banda que inicia la revolució en un teatre de la…

Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya 1908, de Guimerà, La presentalla 1908, d’Apelles Mestres, i L’auca del senyor Esteve 1917, de Rusiñol Pare de l’actriu Mercè Daroqui i Ferrer Barcelona 1893

Ingressà al monestir de Montserrat el 1892 Succeí Manuel Guzmán en la direcció de l’escolania 1909-11 Continuà l’obra de restauració del seu antecessor i valorà les obres dels antics mestres montserratins Compongué misses i motets

Té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics Ha patrocinat la publicació de diferents obres

En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga

S'inicià com a caricaturista A Esmirna 1828, adoptà la temàtica oriental, que tingué una àmplia difusió Sobresortí pel seu colorisme lluminós, que li valgué una anomenada semblant a la dels grans mestres del moment Més tard conreà un realisme incipient

En collaboració amb Albert Albert i Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare És fill de Pere Domènech i Saló  i germà de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner