Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Bernardo Francés y Caballero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les…
Maria Rosa Sitja Gibert
Tennis
Tennista i tennista de platja.
Ha estat jugadora del Club Tennis Salou, Club Esportiu Bonasport, Reial Club de Tennis Barcelona 1899 i Cercle Sabadellès 1856 Fou campiona d’Espanya universitària de tennis i guanyà el torneig de categoria challenger de Périgueux 2002 Des del 2009 és jugadora de tennis de platja, modalitat en la qual ha guanyat el Campionat de Catalunya 2009, 2010, juntament amb Marta Ferraz i el d’Espanya 2010, 2011, amb Pilar Escandell, i en fou finalista 2009 L’any 2011 fou quarta classificada al Campionat d’Europa en dobles mixtos ITF amb Antonio Ramos i campiona d’Europa de dobles IFBT amb…
Francesc Riba i Martí
Música
Compositor i crític musical català.
Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar…
Ramon Salas i Ricomà
Grup escolar de Falset (1909), obra de Ramon Salas i Ricomà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —…
agulla
Folklore
Pilar que es forma a l’interior d’un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
Gerónimo Latorre
Música
Organista i compositor d’origen aragonès.
Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà posteriorment a…
Ciutat Vella
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…
Diada castellera de Santa Tecla
Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, on participen la Colla Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i les colles locals Jove de Tarragona i Xiquets de Tarragona La Vella de Valls descarrega el quatre de nou amb folre i el cinc de nou amb folre i el pilar, i carrega el quatre de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca no aconsegueixen descarregar cap dels castells el tres de deu, la torre de vuit neta i el quatre de nou net o el tres de nou amb l’agulla La Jove de Tarragona descarrega el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, i els…
El Parlament de Catalunya eludeix publicar la reprovació a Joan Carles I
El Parlament de Catalunya publica les resolucions aprovades en el ple monogràfic sobre la monarquia celebrat el 7 d’agost El text omet la reprovació al rei emèrit Joan Carles I “per dècades d'impunitat i enriquiment illegítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap d'Estat i cap de les Forces Armades”, així com el fragment segons el qual "la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català” El 18 d’agost Junts per Catalunya demana formalment a la mesa del Parlament el cessament del secretari…
Torreforta
Barri
Barri perifèric de Tarragona, situat a la dreta del Francolí, entre les carreteres de Tarragona a València i de Tarragona a Reus, en una ondulació que fa el terreny a la vora de la séquia de Riuclar.
A l’entorn del nucli principal s’han construït diverses urbanitzacions la Floresta, la Granja, la Mare de Déu del Pilar, Riuclar, el Poblenou La població és fonamentalment obrera i en bona part formada per immigrats Bé que les primeres edificacions daten del 1946, el primer grup d’habitatges important 75 cases d’una planta no fou inaugurat fins el 1953 El període de creixement més actiu se situa en els darrers deu anys 400 h 1954 2 850 h 1961 3 749 h 1966 9 193 h 1970 15 538 h 1975 i una densitat aproximada de 250 h/ha El topònim deriva d’un mas fortificat del s XVII o XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina