Resultats de la cerca

L’edifici Fet construir per Felip II de Castella , en agraïment de la victòria de Saint-Quentin 1557, San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial Començat per Juan Bautista de Toledo  1563, en morir aquest, Juan Bautista de Herrera  en modificà el projecte cap a un classicisme més sever Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa 200 m per 600 m, amb una torre coronada per una cuculla piramidal a cada angle La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de…

Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne

Fill d’un empresari d’assegurances, es graduà en economia a la Universitat de Mont-real, es llicencià en ciències econòmiques a París i es doctorà a la London Economics School Professor de l’École d’Hautes Études Commerciales de Mont-real, s’inicià políticament al costat del federalista Daniel Johnson, però posteriorment passà a les files del Parti Québécois , fundat el 1968 per René Levesque , i que arribà al poder el 1976 Fou ministre de finances 1976-84 en els dos governs de Levesque, i defensà el primer referèndum sobre la independència 1980 El 1987 aconseguí la…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…

Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica i la seva investigació…

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

De família anglòfona, interrompé els estudis a la Universitat de Concòrdia de la seva ciutat i viatjà per Europa 1951-52 Posteriorment treballà per a la ràdio pública Els anys 1954-72 visqué a Londres, on exercí el periodisme i escriví set de les seves deu novelles sempre, però, de tema canadenc, que reberen les principals distincions literàries del Canadà De nou a Mont-real, ja convertit en un autor destacat, fou també un polemista prominent, especialment per l’hostilitat contra el nacionalisme quebequès, que recollí en multitud d’articles i que arribà a identificar amb l’antisemitisme…

Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que…

Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real Publicà Historia de Villarreal, La guerra de sucesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón 1918 i altres obres d’història local

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…